Terminologia DANA

Conjunt de paraules i conceptes clau que han sorgit o s’han popularitzat en el context de la dana. Aquest apartat recull termes utilitzats per a descriure el fenomen meteorològic, els seus efectes, així com les respostes socials i polítiques que ha generat.

barrancà. f.

Crescuda sobtada d’un barranc que, normalment sec o amb poc cabal, s’ompli de manera sobtada i baixa amb gran força, podent provocar inundacions i arrossegar materials.

— Desenes de centres educatius, afectats per la ‘barrancà’

campa. f.

1. Terreny pla i ampli, generalment a l’aire lliure, destinat al dipòsit, estacionament o emmagatzematge de vehicles o mercaderies.

2. En el cas de la dana, explanada on es concentren vehicles retirats, avariats o danyats, sovint de manera provisional.

— València clausura totes les campes de cotxes de la dana

dana. f. 

Paraula incorporada al Diccionari de la llengua espanyola en l’actualització de 2024 com a lexicalització de l’acrònim DANA (‘depressió aïllada en nivells alts’). La seua incorporació permet el seu ús com a substantiu comú en minúscula (dana), així com la seua entrada específica en el diccionari.

— Atenció «espòiler»: la «dana» entra en el diccionari de la RAE

pont de l’esperança. loc. sust. m. 

Denominació simbòlica, variant de pont de la solidaritat, amb què s’al·ludeix a la passarel·la per a vianants que connecta el barri de Sant Marcel·lí amb la pedania de la Torre (València), anteriorment sense un nom destacat, convertida després de la dana de Valencia de 2024 en pas de voluntariat i ajuda cap a les zones afectades. de Valencia de 2024 en paso de voluntariado y ayuda hacia las zonas afectadas.

— Homenatge al Pont de l’Esperança: un piano, mascaretes i creus per les víctimes de la DANA

pont de la solidaritat. loc. sust. m. 

Denominació oficial adoptada per a la passarel·la per a vianants que connecta el barri de Sant Marcel·lí amb la pedania de la Torre (València), anteriorment sense un nom destacat, i que després de la dana de Valencia de 2024 es va convertir en principal pas de voluntariat i ajuda cap a les zones afectades.

— La passarel·la de la Torre ja té nom en honor del voluntariat: Pont de la Solidaritat

ventorro. m.

1. Restaurant situat al carrer Bonaire de València que va adquirir rellevància pública després de la reunió celebrada allí entre el llavors president de la Generalitat, Carlos Mazón, i una periodista el dia de la DANA de Valencia de 2024, mentre es produïen greus inundacions i morts en diversos municipis valencians.

2. Per extensió, en el discurs públic i mediàtic s’empra per a al·ludir a la controvèrsia política generada al voltant de l’actuació i la gestió de Carlos Mazón durant aquell episodi, sovint citada com a símbol de la seua incompetència o mala gestió de la crisi.

— La jutgessa de la dana crida a testificar alts càrrecs de Mazón i l’amo d’El Ventorro

el ventorro de… loc. sust.

Categoria política utilitzada per a designar, per analogia amb el cas del Ventorro, situacions en què la inacció, deixadesa o retard en l’actuació de responsables públics durant una crisi és objecte de crítica política o mediàtica.

— Una passarel·la i el particular Ventorro de Santander

fer un ventorro. loc. verb.

Expressió col·loquial que s’utilitza per a referir-se a un dinar o reunió la sobretaula del qual s’allarga durant molt de temps, en al·lusió irònica al dinar que el president Carlos Mazón va mantindre al restaurant El Ventorro entre aproximadament les 15:00 i les 18:45 del 29 d’octubre de 2024, mentre es desenvolupava la dana de Valencia de 2024 i s’acumulaven trucades d’emergència per les inundacions

— Ens vam ajuntar a dinar i al final vam fer un ventorro de tres hores.